El Club Hoquei Mataró s’estrena derrotant al Sitges en una molt bona primera meitat dels mataronins, que s’han mostrat més nerviosos amb el marcador de 2 a 0. La nova normativa segueix demostrant que els àrbitres necessiten anar aplicant millor el seu criteri.

CH Mataró 3 - CP Sitges 1

L’estrena del Club Hoquei Mataró es presentava amb nervis. Nervis comprensibles. La Primera Estatal és la categoria més igualada dels darrers anys, i el Mataró ha apostat per una plantilla molt jove.

Potser Roger Fernàndez, porter del primer equip la temporada passada té raó. Segur. A la mitja part, i després de veure els primers 25 minuts comentava una cosa ben certa. No és un equip jove i sense experiència. La majoria d’ells té dinàmica de primer equip les darreres temporades. I això s’ha vist durant el primer temps. Paciència, control de pilota i el que és més important, seguretat defensiva. Res d’inexperiència.

En aquest apartat hem de fer un apart per Jordi Esteve, una de les incorporacions per aquesta temporada. El porter de Sant Sadurní ha fet un gran partit i a ben poc s’ha quedat de mantenir, en la seva estrena oficial, la porteria a zero gols.

La primera part ha estat pel Mataró. La seguretat defensiva s’ha pogut combinar amb un olfacte golejador d’un killer amagat durant la pretemporada. Eric Florenza marcava el primer al minut i mig, després que Alex Ribó estigués desencertat en refusar una pilota solta a l’interior de l’àrea.

No es mouria més el resultat. 1 a 0 i als vestidors.

A la segona part, i després segurament d’una xerrada de Xavi Navarrete al descans, ha permès veure un Sitges més incisiu en atac. Més centrat amb el seu objectiu. Ni més ni menys que superar a un insuperable Esteve. Però encar amb un Mataró força centrat, als vuit minuts i mig Adam Puig aprofitava l’únic forat al primer pal per superar la porteria de Ribó. Error de col·locació del sitgetà que aprofitava el capità mataroní.

Quan semblava que el partit estava encarat, la nova normativa i el coratge visitant han permès veure un partit molt igualat. Un pal pel Sitges, una falta directa fallada per cada equip, i moltes opcions. Moltes d’elles, o les més clares, pels de Navarrete. Precisament en una falta directa, després de fallar, enèssimament davant d’Esteve, era Borràs que aprofitava el rebot per endinsar l’esfèrica al fons de la porteria. Hagués pogut ser l’inici d’una remuntada d’un Sitges llançat. Però no.

El Mataró va mostrar-se en certs moments experimentat. I en un dels moments de lucidesa, i després d’una bona jugada col·lectiva, el killer Florenza marcava el que ja seria definitiu 3 a 1.

Amb dos minuts vint segons per acabar ja no hi hauria temps per més. No va decidir jugar’s-ho tot Navarrete, treient Ribó i posant un jugador més de pista, i fins i tot el Mataró hagués pogut marcar el quart. Però en resum., 3 gols, 3 punts i només un gol en contra. Bon regust de boca, i bona nota en general. Però sempre ens agrada puntuar. S’ho mereix. Exelent per Jordi Esteve i necessiten millorar els col·legiats. El Sitges, a més, serà un rival difícil per molts equips. De moment a Mataró ha perdut el primers tres punts.

Per tant, ja en tenim 3.