Un arbitratge poc digne de Lliga Europea priva al Mataró d’aconseguir sumar algun punt en l’estrena de l’equip de Joan Carles Vadillo a la Lliga Europea.

Els desplaçament cap a terres franceses va iniciar-se dissabte a primera hora del matí. Per no dir matinada. Des de Girona l’equip es va desplaçar cap a Charleroi (Bèlgica), i des d’allà es van desplaçar amb dues furgonetes cap a Saint Omer. Prop de les 11 del matí, i després de 188 quilòmetres, l’equip arribava a la població francesa.

Alguns van optar per dormir el que no havien fet durant la nit, i d’altres van passejar pel nucli antic de Saint Omer i per seu parc, de grans dimensions, i amb sorpresa per la comitiva de jugadors. Diversos animals van fer més amena la passejada.

Després dinar, migdiada i a punt cap a la salle de Brockus de Saint Omer. Un pavelló de reduïdes dimensions, amb prop de 500 aficionats i que va rebre l’equip mataroní amb “Maria” de Ricky Martín. La sorpresa entre els jugadors va ser total.

L’ambient va esclatar amb la sortida dels jugadors francesos. Mai fins dissabte havien guanyat a un equip de la lliga espanyola, i veien en aquest partit una bona oportunitat.

Les esperances es van veure troncades amb un gol del capità Adam Puig als 4 minuts i mig. El nostre equip havia superats els nervis inicials, el material sintètic de la pista i qualsevol inconvenient que es podien trobar en competició europea.

No esperaven, però, que una parella d‘àrbitres alemanys els hi posés totes les complicacions possibles. Thomas Ullrich – el mateix de la final de la Copa CERS – i Thorsten Flossel van fer un arbitratge indigne del nostre esport. I la seva raó només es va entendre al final del partit, quan van explicar que encara no estaven llestos per la nova normativa. Mal excusa per àrbitres, teòricament, de primer nivell. No van marcar faltes d’equip quan tocava, i això va ajudar als francesos a no completar ni el primer cicle de 10 faltes d’equip, quedant-se amb només 8. I en canvi van mostrar tres targetes blaves, més que discutibles.

La primera, per Eric Florenza, va permetre a Kevin Guilbert marcar de falta directa l’empat a 1 als gairebé 14 minuts del primer temps.

En aquests primers 25 minuts de joc, ja es va poder observar com els àrbitres no aplicaven el nou reglament. Les faltes d’equip brillaven per la seva absència. I això afavoria a l’equip francès, que tot i això va acabar amb 4 faltes d’equip el primer temps.

A la represa el joc dur, o frenètic dels francesos, es van incrementar. I l’arbitratge va seguir igual. Així en el segon temps Ulrich i Flossel van mostrar dues targetes blaves més a Truyols i Adam Puig, per unes faltes que com a molt eren faltes d’equip. Això va permetre llançar dues faltes directes als francesos. Però Jordi Esteve va estar molt encertat i va privar marcar als francesos.

Nicolas Guilbert, però, va aprofitar una desmarcada per la dreta per enfonsar l’esfèrica al fons de la porteria d’Esteve. Quatre minuts més tard penal a favor del Mataró. Per una enganxada i empenta sobre Feliu, que es va quedar només amb això. Pena màxima. Truyols no fallava i marcava l’empat a 2 gols.

El 3 a 2 va arribar als 14 minuts, fruit d’una badada defensiva i amb el Mataró, desbordat psicològicament per l’actuació arbitral. I el 4 a 2 amb els mataronins jugant amb tres jugadors per la blava a Adam Puig. Furstenberger deixava el partit vist per sentència.

Cert és que el Mataró també hagués pogut reduir les diferències en alguna de les moltes oportunitats de perill que va tenir a la segona part davant la porteria de Toni Guilbert. En el primer temps, el porter va ser el català Arnau Blasquez.

Al final del partit l’expedició mataronina va demanar explicacions als col·legiats, que van argumentar que la normativa a Alemanya fa poc que s’ha implantat, i que no han tingut temps a habituar-se amb elles. Fet lamentable per l’hoquei patins.

A l’altre partit del grup, el Vic s’emportava la victòria en la seva visita a Follonica, per un clar 2 a 5.